Una de pirates (o una invitació a la delinqüència)
N'hi ha per llogar-hi cadires. Agafo el diari i veig que l'Alakrana continua essent notícia i automàticament em ve al cap aquella frase que diu que "quan creus haver-ho vist tot, sempre hi ha algú disposat a sorprendre't".El primer cop que vaig escoltar quelcom relacionat amb aquest afer, em va sobtar, fins i tot per sobre de la notícia en si, que es parlés a tots els mitjans de comunicació de "pirates" en ple segle vint-i-u com si res. Ho vaig trobar ridícul, inacceptable. Però no només això, sinó que els individus en qüestió -i que no se m'enfadi ningú- són, a molt estirar, una dotzena de negrets armats amb AK-47 (que van sortir de l'antiga URSS, han p

Reset
Aquest vespre he tingut l'ocasió d'assistir a una conferència que organitzava Òmnium Cultural Vallès Oriental a la biblioteca Roca Umbert, de Granollers. El ponent era el politòleg Joaquim Colominas, que, sota el títol La lluita per l'autogovern: lliçons del passat, reptes de futur, ha parlat, a grans trets, del desencís polític que viu la societat civil catalana, causat pel baix nivell dels polítics -en general- i per la manca de projectes definits per part de les diferents forces polítiques de casa nostra. Ha lamentat que el Govern de la Generalitat sigui vist pels nostres candidats com a u

La Challenge comença a brotar
Darrerament, quan entreno, em dóna la sensació que pel passeig de mar hi ha més gent que de costum. Fins fa ben poc els que anàvem a córrer a la mateixa hora ens teníem més que vistos, però, des de fa temps, això ha canviat. La Challenge Costa de Barcelona-Maresme ha marcat un abans i un després en l'esport calellenc. Els darrers dies m'he trobat amb dos casos gairebé calcats. Ahir, mentre prenia un cafè, se'm va acostar un conegut i em va dir:-T'estàs quedant molt prim, que fas alguna cosa?De bon principi que sabia perfectament a on volia anar a parar, ja ens coneixem, però tot i així li vaig dir que, senzillament, ana

Cristòfor Colom o Cristóbal Colon?
A dia d'avui, han estat diversos els historiadors catalans que han defensat la catalanitat del descobridor de les amèriques. Però, fins a quin punt ens interessari

Viatge al passat
Mentre ficava una taça de llet al microones, instants després de llevar-me del llit, m'he quedat una estona amb la mirada clavada a la minicadena, de reüll. Intentava recordar quin era l'últim disc que havia escoltat esmerçant esforços en va. Encuriosit, per no dir emprenyat amb mi i amb la prodigiosa memòria amb la qual va dotar-me Nostre Senyor en el seu dia, he optat per esvair dubtes i engegar l'aparell mentre parava l'orella.Amb unes notes n'he tingut prou. Com havia pogut oblidar-me de l'última sessió musical? M'havia dedicat a repassar la discografia gairebé sencera de Sangtraït! El dia començava bé, doncs. Recordo