Parlant de Twitter?
“Es impossible decir más falsedades con peor intención en menos espacio“

La dignitat de Catalunya
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és a

Fer volar avions amb paper digital
“El món editorial s’ha refugiat sempre amb una idea: que el llibre era molt dificil d’imitar. Els dispositius digitals fins ara han estat ridículs. En els darrers mesos aixo ha canviat amb el Kindle d’Amazon. És el primer avís però encara estem lluny perquè encara és una mica estrany i té les seves limitacions”. Així reflexionava el febrer de 2008 -en una entrevista que li vaig fer per la revista Enderrock- l’Ernest Folch, director editorial d’

Més veus al Pamano que a Tokio
Ja sé que són productes totalment diferents, d’autors diferents que parteixen de literatures diferents però després de la decepcionant experiència amb la darrera pel·lícula d’Isabel Coixet, poder seguir ‘Les veus del Pamano’ m’ha permés reconciliar-me, en part, amb la satisfacció pels productes autòctons. ‘Mapa de los sonidos de Tokio’ em va deixar més aviat com els personatges d’en Sánchez Piñol… la pell freda, el cor glaçat i amb una terrible sensació de buidor difícil de guarir quan esperes tant d’una realitzadora com la Coixet. LR

De Castro a Karzai, germans espies
Fa un temps em va caure a les mans un llibre molt interessant amb un títol prou significatiu ‘Legado de cenizas’ de Tim Weiner, una obra que explica la història d’una de les organitzacions més controvertides dels Estats Units, l’Agència Central d’Intel·ligència, l’anomenada CIA. Sabem que no es tracta d’una ONG però no ens deixen de sorprendre les ‘amistats perilloses’ que va suman