Lectures: Touch
Ja havia comentat els primers volums d'aquesta col·lecció, però vaig deixar de fer-ho i em vaig concentrar en acabar de llegir-me-la, tenint al cap la idea de fer una ressenya de tota l'obra quan me l'acabés, i això és el que faré ara amb el que —ja ho puc dir un cop arribat al final— és el meu manga preferit. És Touch, de Mitsuru Adachi, per a mi el millor mangaka viu.

Relectures: Bola de Drac (edició definitiva), número 1
Bé, no he amagat mai que Bola de Drac és un dels meus manga preferits. Podrà ser acusat de moltes coses, té molts punts febles, però va marcar la meva infantesa i la de milions de persones. Un manga èpic amb uns personatges amb molta força i moments inoblidables que de tant en tant repasso en aquest bloc.Però tot això té origen en un còmic, com tots sabem, i ara que fa poc vaig adquirir la col·lecció completa de l'edició definitiva tota de cop és el moment de fer ressenyes de cada volum que vaig llegint. Comencem, com és natural, pel primer tom dels trenta-quatre que formen aquesta última edició, la primera en català en format volum, per

Estàtues de còmic, idea impensable a casa nostra
A casa nostra el còmic cada cop s'està veient amb més bons ulls, però molt gradualment i sempre segons quin. No entraré en el debat sobre la novel·la gràfica i el còmic, però queda molt bé que els diaris parlin del còmic de tapa dura, gruixut, car i d'algun autor desconegut, mentre que llegir qualsevol altra cosa és infantil i una pèrdua de temps, a més de perillós per a la salut mental.En d'altres països europeus la cosa és molt diferent, especialment a l'estat francès i al belga, productors d'importantíssimes obres del Novè Art. I al Japó, evidentment, on és una de les indústries més importants. Precisament allà no és estrany que, quan

Per fi un japonès que diu la veritat!
L'altre dia, mentre llegia el número 2 de Pluto, una obra mestra amb la que estic al·lucinant contínuament, vaig veure una vinyeta que em va deixar astorat, perquè trenca amb la imatge que em fa tanta ràbia d'un monument que tenim a Bacelona i que, ni n'hi ha per tant, ni està acabat. Els japonesos l'adoren, i per desgràcia acostumen a parlar del famós arquitecte "espanyol" Antonio Gaudí, cosa que encara fa més ràbia perquè Gaudí era no només català, sinó independentista (tot i que en aquella època el terme no era exactament aquest), i diuen que li van posar una multa per negar-se a parlar en castellà, però és el que ens toca amb el país que tenim i l

Compres de segona mà... perquè jo ho valc!
Ahir a la tarda, després de classe, vaig decidir passar-me per la Llibreria Newton i avançar una mica en algunes de les moltes col·leccions que tinc començades, i això és el que vaig comprar:RG Veda 3, edició col·leccionista