Perdre per a guanyar
De menuda ma mare em deia perdulaire, que és una paraula que no he trobat en els diccionaris, però que, tanmateix, té una sufixació lògica de la llengua que, d’altra banda, ma mare no usa massa en altres contextos.Doncs sí, sóc de perdre coses.I val

Ítaca
Per diversos motius, ha passat davant de mi aquest poema, que he revisitat molt gustosament. Són tantes les Ítaques que pretenem!Bon viatge cap a Ítaca!H. Matisse. Èol

Cent
cent apunts.qui ho havia de dir.quan va sorgir aquest quadern la idea era escriure sobre el que em vinguera en gana.finalment ha anat adquirint un to personal perquè no em puc deslligar de mi mateixa, ni dels meus.de política pràcticament no hem parlat, ja en parlen a tot arreu.de llibres hem parlat bastant i en continuarem parlant. a veure si reprenem algun apunt sobre lij, que ja fa dies que no en diguem res.de xiquets hem escrit un cabàs d'anotacions: és inevitable, són una prolongació de mi i encara no tenen edat per haver tallat el cordó definitivament.d'altres temes no hem parlat, perquè hem patit la censura o l'autocensura.

Cicles i cercles
La vida està plena de cicles, en què tot torna a començar malgrat que res no passa de la mateixa manera que en el cicle anterior. Així tenim el cicle de l’aigua, el cicle de les estacions, els cicles educatius, el cicle lunar...Cada cicle té una durada determinada, dependent de les variables que hi intervenen.Moltes etapes de la vida de les persones són cicles: les relacions de parella, les estades fora del lloc d’origen... En aquests casos, la durada no és fixa, és més, depén de tantes coses... I a més hi ha cicles que poden superposar-se amb altres.Però una dècada és una bona durada per a un cicle vital. El deu és un nombre redó. En deu anys hi ha tem

Res de nou sota el cel
L'any 1934, un dels mestres del tango, Enrique Santos Discépolo, ja veia vindre com seria el món del segle XXI. I és que de males persones, n'hi ha hagut, n'hi ha i n'hi haurà.Que el mundo fue y será una porqueríaya lo sé...(¡En el quinientos seisy en el dos mil también!).Que siempre ha habido chorros,maquiavelos y estafaos,contentos y amargaos,valores y dublé...Pero que el siglo veintees un desplieguede maldá insolente,ya no hay quien lo niegue.Vivimos revolcaosen un merenguey en un mismo lodotodos manoseaos...¡Hoy resulta que es lo mismoser derecho que