Carta Oberta (revisada)

Molts valencians no t'esperem

Països Catalans: més enllà del Regionalisme

Ara és l’hora ! (22é Congrés Nacional de les JERC)
Aquest cap de setmana a Celrà (Gironès) el Jovent independentista dels Països Catalans, les JERC hem celebrat el nostre 22é Congrés Nacional. Segurament la majoria de gent s’aturarà en el contingut de les ponències i del debat polític (sempre interessant) que hi ha hagut. Però per a mi els congressos són una passa més per seguir construint a dins i a fora de l’organització. S’acaben convertint, com sempre en un punt de trobada dels centenars de joves a qui la mandra no ha pogut i lliurement cada dia treballen per fer del teu bocí de país, i pe

València 2010 (publicat al Bloc Gran del Sobiranisme)
Avui fa calda. És primavera però el canvi climàtic fa estralls. Sort dels governants valencians que, previssors de mena, van instal·lar uns grans dics a banda i banda del territori i d’altres més petits vorejant l’enrevesada costa del País Valencià. Al del nord li van posar Marina d’Or, i al front meridional, Benidorm o quelcom semblant. Al Principat es respira una eufòria independentista que amb prou feines es pot contenir i les eleccions que arribaran prompte de vegades no deixen veure tot tant clar com és. Desenes de pobles,

Gürtelians tots
Tots els polítics són iguals. Aquest dogma de fe (perquè la realitat és, sortosament, diferent), s’escampa per València com la polvora del castell de focs d’artifici d’una hora de durada que es va fer, amb diners públics, el passat 9 d’octubre. La joia governamental d’aquell dia, en què Costa salvava el coll de la destitució, va durar exactament el mateix que el castelllet al cel. Al dimarts següent, al més pur estil sicilià, el grup parlamentari es reunia tot estret en un ambient carregat, al despatx de Ric per comunicar que la g