L'Albufera de València, trista història
Comparteix-ho ara!! Resumir tot el que ha passat a l'Albufera els darrers 40 anys en una breu història seria com explicar la trilogia de Larsson en 5 minuts, però val la pena intentar-ho, si més no per a donar a conéixer la realitat que s'amaga sota la lluentor del seu espill d'aigua. Fins als anys 60 l'A

La mar es menja Dénia, i abans la humanitat es menjà la restinga
Avui comence amb una introducció per a plantejar un debat, al voltant d'un vídeo de la Sexta. La forta degradació del paisatge als munici­pis del litoral ha anat lligada al model tu­rístic de sol i platja. Aquest model ha pas­sat massa sovint per damunt de la conservació dels valors ambientals dels espais litorals. Ens ho prova que dels 470 quilòmetres que té el litoral valencià, més de 315 són sòl urb&agra

serra d'Irta, la costa valenciana en estat pur
La serra d’Irta és un dels últims trams verges del litoral valencià, i són les úniques muntanyes per on hi podrem passejar acariciant el mar sense molèsties visuals ni sorolls aliens, per tant la satisfacció del visitant està garantida, ja que hi podem trobar uns 10 quilòmetres sense construccions, amb el paisatge de les cales verges i els penya-segats sense res que el destorbe, en soledat. (Segueix text i f

LA CULTURA, EL 4rt PILAR DE LA SOSTENIBILITAT
Estem cansats de repetir discursos, de sentir sempre el mateix: en conseqüència anem a avançar-nos una mica als debats i a parlar sobre la relació entre cultura i sostenibilitat. Sobre perquè la cultura del lloc on es debat sobre la sostenibilitat és tan important per a què aquesta vaja endavant.Quan professionalment fem processos d'Agenda 21 i de participació pública relacionats amb el medi ambient, ens adonem que l'èxit d'aquestos processos depenen de multitud de factors, alguns d'ells relacionats

Coralls afroamericans, o el Carib no es pot explicar
L'heterodòxia extrema del meu pensament em du a l'extrem de comparar territoris i cultures que, a priori, no tenen res a veure. Tota una aventura que em pot fer caure en grans despropòsits, però a la que tinc el plaer d'arriscar-me. Des del País Valencià ens anem cap al Carib, amb un viatge meu com a guió i una cançó de Pep Botifarra interpretada per artistes panamenys com a banda sonora, per a què la gaudiu mentre llegiu. Ja fa temps que vaig tornar, i per això mateix m’adone que el carib no es pot explicar, en particular aquell carib rural poblat per persones de color, que