Projecte i emocions
El nou volum de memòries del President Pujol comença amb una frase rotunda i breu: per ser eficaç, l’acció d’un polític ha de tenir tres ingredients: projecte, programa i emoció. A aquestes alçades, entre la majoria d’analistes de la política catalana hi ha acord unànime en dir que el país està mancat de projecte, però pocs han estudiat amb deteniment com estem d’emocions. La qüestió és rellevant perquè aquest vincle entre emocions i projecte desborda la perspectiva estrictament política (partidista) i

Introduir el silenci…
…en l’escultura. Això és el que va dir André Gide davant la Mediterrània de Maillol: "Maillol acaba d’introduir el silenci en l’escultura". A La Pedrera de Barcelona tenim la sort de poder gaudir d’una extraordinària exposició d’Aristides Maillol, un autèntic menú degustació de la seva obra. Què és el que ens fa tan propera l

L'important no sempre és interessant
Aquest va ser el comentari que va fer el director d'un diari, quan estàvem debatent com els mitjans de comunicació creen l'agenda del que és rellevant i configuren l'univers sobre el que pensem. L'objecció, com es pot suposar, era l'habitual: superficialitat, banalitat, irrellevància, només parlar del que és negatiu i escandalós... He recordat aquest comentari sovint mentre conduiem amb el meu col·lega Àngel Castiñeira el seminari sobre Valors i direcció pública en

A propòsit de Freud
Hi ha un frase de Freud que es repeteix sovint, amb petits matisos i variants segons el traductor o el citador. Segons que sembla, Freud opinava que hi havia tres oficis o pràctiques impossibles: educar, curar, governar. Atès que tan sols sóc un simple lector interessat, però que ni sóc psicoanalista ni tinc cap formació sistemàtica al respecte, em prenc la llibertat -i, si volen, la frivolitat- de fer la meva pròpia lectura del que batega en aquesta afirmació. Com que no m'interessa massa el debat sobre el presumpte pessimisme antropològic de Freud, voldria començar ressaltant que en la nostra cultura les tres pràctiques professio

La voluntarietat, tòtem i tabú de l’RSE
Ja han tingut lloc a les seus d’ESADE a Barcelona i a Madrid les presentacions del meu llibre La empresa ciudadana como empresa responsable y sostenible. Crec que han estat dos actes molt interessants, en els quals els diversos ponents i els assistents (gràcies per acompanyar-me) han plantejat qüestions de pes. Com qu