Llàgrimes de llibertat
  Avui, tornant a reviure aquella nit d'abraçades interrompudes durant 28 anys, de portes que s'esbotzaven a cops de llibertat, de somnis que creuaven la frontera de la realitat, m'he posat a plorar. A través de les llàgrimes m'he vist allà aquell dia, enfront del televisor, incrèdul, veient que en aquest món, coses tan rígides i estables com l'acer poden dissipar-se com un núvol. Segons en

De Vila Matas a Guerra i Pau...
  No us explicaré com va caure a les meves mans "París no se acaba nunca", només us diré que Vila-Matas m'ha enganxat, amb aquest barrija-barreig, anàrquic i desesetructurat, on no saps què és ficció i què no és real. Al llarg de les seves pàgines et vas trobant les perles del seu record o de la seva imaginació i amb una franquesa captivadora les va engarçant com un desconegut simpàtic que despr&eacu

Un americà (singular) a París
Al setembre del 2007, Jason Mraz es podia permetre el luxe de passejar-se per París cantant una cançó sense que ningú se li tirés al damunt. Es pot dir que en Mraz ha tingut la mala sort de fer la cançó de l'estiu... Ara ja no queda chic dir que m'agrada, però no puc amagar que m'encanta... Però ja m'agradava tres anys enrere, eh!

My mother, in memory de Richard Ford
  L’any 1998, Richard Ford, va publicar aquesta petita obra –no més de 90 pàgines de lletra grossa amb ilustracions– on ret un petit homenatge a la seva mare. Si bé, Ford s’ha mostrat un mestre en l’art de relatar històries en present, amb un narrador protagonista, descarnadament sincer fins arribar al cinisme, en aquesta ocasió, el trobem dese

Maria Rúbies i el debat educatiu...
En la biografia que Josep Varela ha escrit de la pedagoga i política Maria Rúbies s'hi recullen una colla d'intervencions seves en el congrés dels diputats que no tenen pèrdua, com per exemple aquesta: "Otro de los problemas que me ha preocupado siempre - y ya es el cuarto ministro