Poesia visual

Màrius Sampere recitat per Calixto Bieito. Sampler d’amor. Zona carnal, “Damnació”.
Et xuclaré la sang, no ho diguis a ningú,que vindrien les altres, les veïnesrubicundes i maules a sol·licitarels meus serveis d’aràcnid, i llurs sucsaliens i innocus no em traurienla set que tinc de tu, l’única set.Només la teva sang, fora tothom!Només tu i jo, perversos, exercirel poder d’exhaurir-nos: abraçatsa la nostra condemna, l’espiral–tan vella com el món- que es recargolaindefinidament. No coneixemcap més felicitat.

Barcelona tràgica. Andreu Martín. Ara Llibres. 2009.
Els Estrada són una família burgesa que viu al poble de Sant Gervasi de Cassoles i tenen la fàbrica al Poblenou de Barcelona. Però sobretot tenen un secret inconfessable per amagar.Durant les vuit setmanes que van de finals de juny a finals d’agost del 1909 tot s’es

Kawaguchi Teiichi. Els Haiku del Mestre. Aki.
Sueshigototsuribito tateriakino se ni.Traducció d’Àngel Ferrer i Yayoi DohoTardorRiu tardoralel pescador d’empeusmarca el paisatge.

La casa de la mesquita. Kader Abdolah. La Magrana. 2008.
Història d’una família que viu a la casa adjacent a una mesquita, mesquita que adminsitra des de fa segles i que ha anat passant de pares a fills i de fills a néts de manera ininterrompuda. Però ho fa trontollar tot -el país, l’Iran, i la família- la revolució de l’a

Quimi Portet. Viatge a Montserrat. Dorm.
Era tard, força tardperò va arribar el nostre hiverni algun déu despistatva deixar-se un foc encès.Ara un bes, ara un mos,ara un mos, un bes i dos;del cel blau del teu cosjo vull ser-ne l’aviador.Què podem dir que en aquest món algú altre no hagi dit?Sense literatura no pot haver-hi amor.A dins meu, silenciós,mor un jove lentament;nous perfums, nous colors,nous fonemes per al cor.Ja no tinc el pudor,o potser he de dir la porde cridar el teu nomi posar-lo a les cançons.No, no, no... que no es fongui la neu.No, no, no... de l’hivern més