El calendari escolar i la representació del professorat
Si alguna cosa es pot retreure a la proposta de nou calendari escolar del conseller Maragall és allò de molt soroll per a res. O per a molt poc, si volem ser precisos. Per això resulta patètic i de vergonya aliena sentir les declaracions al respecte de l’eterna representant del sindicat de mestres USTEC o les que, en el mateix sentit, ha fet el representant de CCOO, parlant de la calor del mes de juny i altres arguments més vagues.

Nit de l'Educació: un país que fa goig
En el dia a dia del país i de l’educació sobresurten els motius d’enuig i d’inquietud, per això no vull deixar passar sense esment la sensació viscuda fa uns dies en el lliurament dels Premis Catalunya d’Educació i d’altres guardons escolar, en l’anomenada La nit de l’educació 2009. Hi anava amb satisfa

GDVNPD!
A El café de Ocata de Gregorio Luri es presenta un instrument pedagògic de primer ordre. Us l'enllaço directament -en fracès-: és el GDVNPD!

És pot parlar d’independència a classe?
El Departament d’Educació de la Generalitat passa, sense solució de continuïtat, de les abrandades proclames en favor de l’autonomia dels centres docents, sovint pronunciades amb el seu estil tant personal pel propi Conseller, a donar indicacions sobre la no conveniència que es parli de les consultes sobiranistes en hores de classe (potser indicacions subtils, però que ja han fet desdir de fer-ho a un institut).

Cau el llir, resten els cards
Salvador Sostres ha publicat al seu bloc la seva darrera columna a l’Avui, corresponent al diari de demà. Desapareix “Llir entre cards". Ha estat una molt bona columna periodística i sembla mentida que, hores d’ara, encara tingui que afegir que això no vol dir que estigues d’acord amb totes i cadascuna de les seves opinions. Tant costa d’entendre que una cosa és la qualitat periodística i literària i l’altra és l’opinió? Però resulta que, a més, molts cops he estat identificat amb l’opinió de Sostres, per a desesperació dels meus amics. Sovint m'ha semblat una